by FBP .
-------------------------------------------------------------------------------
10ª CAMINADA POPULAR DEL CEI
OGASSA
CLUB EXCTA. INDEPENDENT DE CATALUNYA
12 DE NOVEMBRE 2017
SI HO PREFERIU US PODEU DESCARREGAR TOTA LA INFORMACIÓ EN FORMAT PDF
TAMBÉ PODEU CONTINUAR LLEGINT
Les inscripcions es podran formalitzar fins el dia 9 de
novembre de 2017 a partir d’un formulari de Google. Per accedir-hi, cal
que aneu a:
TAMBÉ PODEU CONTINUAR LLEGINT
----------------------------------------------------------------------------------------------
PRESENTACIÓ
Es un plaer per
tots nosaltres celebrar, amb aquesta, la desena edició de la Kami-CEI, la
caminada popular del Club Excursionista Independent (CEI Catalunya). Poc ens
pensàvem al 2008 que tindríem tant d’èxit i arribaríem tan lluny
PRESENTACIÓ
Es un plaer per
tots nosaltres celebrar, amb aquesta, la desena edició de la Kami-CEI, la
caminada popular del Club Excursionista Independent (CEI Catalunya). Poc ens
pensàvem al 2008 que tindríem tant d’èxit i arribaríem tan lluny
Aquest any, la
Kami-CEI tindrà sortida i arribada el proper 12 de novembre a la població d’
Ogassa , al Ripollès. Allà podrem gaudir del seu romànic, mentre caminem per
les serres Cavallera i Conivella.
Com sempre, el fet
de tenir socis d’aquesta zona on ja vam celebrar l’Assemblea anual fa un parell
d’anys, les facilitats d’accés i logístiques donades per l’Ajuntament i la
possibilitat de mostrar aquest territori a la resta de la gent del CEI ens han
fet optar, en aquesta ocasió, per aquest itinerari que, sens dubte, no deixarà
a ningú indiferent.
I farem aquesta
desena Kami-Cei amb els mateixos objectius que en edicions anteriors: passar
una bona estona entre amics i amb la família, compartir estones, paisatges, amb
companys de caminades, família i fer pinya com a club.
Sempre ha estat la
nostra intenció fer que la Kami-CEI sigui itinerant i permeti mostrar als seus
participants els diferents indrets de Catalunya on tenim socis, és a dir, arreu
del territori català. Esperem que gaudiu de la Kami-Cei 2017.
Juan Paredes Torredemert
President del CEI Catalunya
PROGRAMA DIA 12 DE NOVEMBRE
Dia: 12 de novembre de 2017
Dia: 12 de novembre de 2017
Recepció
i entrega dorsals: 7.45 – 8.45
Briefing:
8.45 – 9.00
Sortida:
9.00
Hora
prevista màxima arribada. 14:30
Lloc:
Aparcament de la Pl. Dolça a Ogassa.
RECORREGUT
Dificultat: Mitjana.
Distància: 16 km.
Desnivell acumulat:
1380 m.
Punt més alt de la caminada: Pla de Maús (1484 m).
CONTROL I AVITUALLAMENTS
Sortida:Km.0 Ogassa
Sortida:Km.0 Ogassa
C - 1: Km. 4,500. Collada de Can Camps: Aigua i
barretes energètiques
C – 2: Km. 6,500. Pla de Maús: Xocolata i coca
C – 3: Km. 12,000. Collada de la Creu o de la
Caritat: Aigua, fruita i xuxes
Arribada: Km. 16. Ogassa. Pl. Dolça: Pa amb tomàquet i botifarra, aperitius, aigua, vi,
refrescos, cervesa
PERFIL
PERFIL
NORMES
·
Cal passar per tots els controls de pas i presentar a cada control la tarja de pas.
HISTÒRIA I LLOCS D'INTERÈS PER ON PASSEM
NORMES
·
Cal passar per tots els controls de pas i presentar a cada control la tarja de pas.
·
A l'arribada cal presentar la tarja
·
Tot l’itinerari de la prova estarà senyalitzat
·
El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la
Marxa, si bé el comitè organitzador de la Caminada podrà modificar el
recorregut i/o els horaris si la situació ho requereix.
·
Si un participant abandona la Marxa, per l'acceptació d'aquest
reglament es compromet a fer-ho en un control de pas i a comunicar aquest
abandonament a un membre de l'organització.
·
L’equip escombra sortirà a
les 9:30 del mati i serà l’encarregat oficial de tancar els controls de
pas. Qualsevol participant que sigui avançat per l’equip escombra es
considerarà que no pot complir els horaris màxims de pas pels controls.
·
Durant la
caminada, l’organització pot fotografiar i filmar els marxadors i de les
imatges en farà bon ús per als fins de la mateixa marxa. Si per algun
motiu no esteu d’acord amb aquesta opció cal comunicar-ho prèviament per escrit
al correu del CEI.
·
El CEI vetllarà per evitar accidents, però en cap cas es
farà responsable dels danys que pugui rebre qualsevol participant.
·
El CEI no es farà responsable dels objectes perduts o
oblidats pels participants.
·
La direcció de la caminada podrà no autoritzar la
participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions
físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereixi. Així
mateix, la direcció podrà prendre mesures per garantir el comportament
cívic i responsable al medi natural
·
L’organització facilitarà un got al principi de la caminada per
tal de respectar al màxim el medi ambient. Es recomana dur aquest got durant
tot el recorregut i per a properes edicions.
·
Qualsevol participant que no respecti el medi ambient serà
desqualificat automàticament de la caminada.
·
La
inscripció a la caminada comporta
l'acceptació d'aquest reglament
·
Hi
ha servei de dutxa en acabar la caminada
·
Qualsevol altre cas no previst en aquest reglament sera resolt pel
comitè organitzador de la Marxa
HISTÒRIA I LLOCS D'INTERÈS PER ON PASSEM
LES FONTS
De tot el reguitzell de fonts que donen cos al municipi d’Ogassa cal destacar la Font del Miner, situada a l’avinguda de les Mines; la font Gran, a la qual s’hi accedeix per un camí que sortint des del Taller voreja la Riera de la font Gran, la font del Freixe que proveeix d’aigua a la població, i la del Miner, situada a l’avinguda de les Miner. L’any 1987, Ogassa va rebre la distinció de primera població classificada del guardó “Vila en flor de Catalunya”.
LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES
Les
esglésies romàniques de Sant Martí Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Sant Julià de
Saltor i Santa Maria de Vidabona.
ELS FÒSSILS
Un
element pel que és conegut Ogassa, en especial entre els aficionats a la
geologia, són els fòssils, estretament relacionats a la gènesi del carbó.
Les
esglésies romàniques de Sant Martí Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Sant Julià de
Saltor i Santa Maria de Vidabona.
L’excursionista,
l’historiador o simplement el turista interessat a conèixer les arrels remotes
del municipi té l’oportunitat d’endinsar-se al període medieval gràcies a un
ric patrimoni integrat per nombroses església romàniques.
Els
edificis més ben conservats i de més tradició històrica són l’església de Sant
Martí d’Ogassa (s. X), situada a 1.370 m. d’altitud, al camí de Coll de Jou, i
l’església de Sant Martí de Surroca (s. XI), al NE del terme, al camí de Coll
de Pal.
L’oferta
queda completada amb els edificis de les antigues parròquies de Sant Julià de
Saltor (s. XI), Santa Maria de Vidabona (s. XII) i la capella de Santa Bàrbara
(1881 – 1882), situada al barri del Prat del Pinter, i edificada pels miners
perquè els protegís de la feixuga tasca minera.
Un element pel que és conegut Ogassa, en especial entre els aficionats a la geologia, són els fòssils, estretament relacionats a la gènesi del carbó.
Els
seus orígens es remunten a uns 250 milions d’anys, en el període de gènesi del
planeta anomenat carborífer. Aleshores, el paisatge de bona part del municipi
estava configurat per la presència d’unes zones pantanoses amb una vegetació
exuberant en zones pròximes. Aquestes àrees de mica en mica s’enfonsaven i això
provocava que la vegetació s’anés cobrint progressivament de fonts. A partir
d’aleshores es podia formar el carbó, que implica la descomposició de la massa
vegetal, o bé es formaven fòssils, procés en el qual la plata queda petrificada
o bé deixa empremta en el sediment gràcies a unes condicions idònies de
temperatura i pressió.
ELS CIMS
Els
seus orígens es remunten a uns 250 milions d’anys, en el període de gènesi del
planeta anomenat carborífer. Aleshores, el paisatge de bona part del municipi
estava configurat per la presència d’unes zones pantanoses amb una vegetació
exuberant en zones pròximes. Aquestes àrees de mica en mica s’enfonsaven i això
provocava que la vegetació s’anés cobrint progressivament de fonts. A partir
d’aleshores es podia formar el carbó, que implica la descomposició de la massa
vegetal, o bé es formaven fòssils, procés en el qual la plata queda petrificada
o bé deixa empremta en el sediment gràcies a unes condicions idònies de
temperatura i pressió.
El
principal jaciment és al Tall Obert de can Camps, paratge on es poden
localitzar gran diversitat de fòssils, però hi dominen 4 espècies: les
aletopterídies, espècie d’arbres amb les fulles semblants a les falgueres
actuals. Una segona classe són les pecopterídies. També podem trobar els arbres
del tipus calamitals, que es caracteritzen per la seva semblança amb els
equisets actuals. Una quarta tipologia són les esfenofil·lals, plantes
herbàcies, de tija llarga i ramificada, amb nusos i entrenusos semblants als
equisets.
Cal
recordar que, per preservar-ne la conservació, està prohibit arrencar fòssils.
La Serra Cavallera, situada al nord del municipi, d’est a oest, presenta les muntanyes més importants d’Ogassa. El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del Ripollès, és el Taga (2035 m), punt d’es d’on es pot contemplar la serra d’Ensija, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Puigllançada i la Tossa d’Alp. Altres cims significatius de la Serra Cavallera, però de menys altitud, són: el puig Estela (2007 m), el puig de Coma d’Olla (1930 m), el puig del Pla de les Pasteres (1893 m) i la Portella d’Ogassa (1790 m).Una menció a part mereix la muntanya de Sant Amand (1854 m), situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, a migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic fa que es conegui Sant Amand com El balcó del Ripollès.L’excursionista a fi de resguardar-se de les inclemències del temps disposa de dos refugis, el de Sant Jordi i el de Montserrat.
LES MINES
Si per una cosa és conegut arreu el municipi d’Ogassa és gràcies a les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. La seva existència va motivar no sols el progrés d’Ogassa sinó també fou un element clau que propicià l’arribada del ferrocarril al Ripollès.La conca minera s’estén d’oest a est, seguint el traçat de la Serra Cavallera des de Bruguera fins a Camprodon, passant pel Coll de Jou, Ogassa, Surroca, la Collada de la Creu i Torre Cavallera, amb una llargada d’uns 15 Km i una amplada màxima d’un quilòmetre.Les capes d’hulla, per l’acció dels pòrfirs, canvien sobtadament de direcció, passen a ser verticals i fins i tot a invertir-se. Aqueta característica va fer que l’extracció del carbó fos complicada ja que al no ser jaciments continuats, a part de la dificultat tècnica a l’hora d’extreure’l, s’hi afegí el problema d’avaluar-ne l’extensió i la llargada.
Si per una cosa és conegut arreu el municipi d’Ogassa és gràcies a les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. La seva existència va motivar no sols el progrés d’Ogassa sinó també fou un element clau que propicià l’arribada del ferrocarril al Ripollès.La conca minera s’estén d’oest a est, seguint el traçat de la Serra Cavallera des de Bruguera fins a Camprodon, passant pel Coll de Jou, Ogassa, Surroca, la Collada de la Creu i Torre Cavallera, amb una llargada d’uns 15 Km i una amplada màxima d’un quilòmetre.Les capes d’hulla, per l’acció dels pòrfirs, canvien sobtadament de direcció, passen a ser verticals i fins i tot a invertir-se. Aqueta característica va fer que l’extracció del carbó fos complicada ja que al no ser jaciments continuats, a part de la dificultat tècnica a l’hora d’extreure’l, s’hi afegí el problema d’avaluar-ne l’extensió i la llargada.
COM ARRIBAR ?
Per arribar a
Ogassa, l’opció més ràpida i còmoda és amb transport privat. Per arribar-hi en
cotxe, cal que agafem la carretera que surt de Sant Joan de les Abadesses
(GI-5211).
Sant Joan de les
Abadesses es troba a la N-260 (Eix Pirinenc) entre Ripoll i Sant Pau de
Segúries.
Amb el següent
enllaç podeu posar l’origen de la vostra ruta i us indicarà com arribar al punt
d’inici de la marxa.
Com arribar: https://goo.gl/SXkiKi
Per arribar a
Ogassa, l’opció més ràpida i còmoda és amb transport privat. Per arribar-hi en
cotxe, cal que agafem la carretera que surt de Sant Joan de les Abadesses
(GI-5211).
Sant Joan de les
Abadesses es troba a la N-260 (Eix Pirinenc) entre Ripoll i Sant Pau de
Segúries.
Amb el següent
enllaç podeu posar l’origen de la vostra ruta i us indicarà com arribar al punt
d’inici de la marxa.
Com arribar: https://goo.gl/SXkiKi
ALLOTJAMENT
Ogassa i rodalies gaudeix d’un ampli ventall d’espais per a
poder-se allotjar durant el cap de setmana de la KamiCei. Us informem d’uns
quants establiments on podeu demanar informació i gaudir d’un cap de setmana a
la comarca del Ripollès.
Ogassa:
·
Casal de l’Esperança. Casa de Colònies. 972 720 829
·
Escola
de Natura Mas Cabàlies. Casa de Colònies. 972 720 318
·
Mas Peçallarga. Alberg Rural. 972 728 041
·
Mas Can Camps. Apartaments. 636.185.329
·
Mas Mitjavila. RCP. 972
722 020
·
Fonda Can Costas. Hostal. 972 722 336
Sant Joan de les Abadesses:
- Alberg Rural Ruta del
Ferro: 972 720 495
- Càmping
Abadesses. 630 143 606
Podeu trobar més allotjaments a Sant Joan a:
MÉS INFORMACIÓ
CEI (Club excursionista independent de Catalunya)
C/ Casino, 27 La Floresta ( Sant Cugat del Valles)
Tel. De
contacte 645234013
Email:
Webs:
