Age Of 21 Countdown
by FBP .
-------------------------------------------------------------------------------
8ª CAMINADA POPULAR DEL CEI
MARTORELLES
CLUB EXCTA. INDEPENDENT DE CATALUNYA
15 DE NOVEMBRE 2015
----------------------------------------------------------------------------------------------
NOVETATS DE DARRER MOMENT (5-11-2015)
Per
motius aliens a la nostra volunta, hem hagut de canviar el recorregut
de l'últim quilòmetre i la caminada s'ha allargat 400 metres.
Aquells que 18,4 km ho trobeu massa llarg teniu la possibilitat de fer un més curt, de 14 km.
Tracks del recorregut llarg (18,4 km):
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11283683
Tracks del recorregut curt (14 km):
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11283692
Per vuitè any consecutiu el Club
Excursionista Independent (CEI Catalunya) organitza la seva caminada popular,
la Kami-CEI, que aquest any tindrà la sortida i l'arribada a Martorelles.
Els nostres objectius es mantenen constants any rere any: incrementar la participació de persones no federades amants de la
muntanya, reforçar la vinculació dels no assidus amb aquest tipus d'activitats i consolidar
el prestigi del CEI en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments.
Com l’any
passat la Kamicei l’organitzarem
a l’entorn de
l’àrea metropolitana de Barcelona. El nombre de soci/es d’aquesta zona,
les
facilitats d’accés i logístiques i la possibilitat de mostrar aquest
territori
a la gent del CEI de comarques ens han fet optar novament per aquest
entorn. Aquesta vegada caminarem pel Baix Vallès, a tocar del Baix
Maresme, tot voltant per la Serralada
Litoral.
Es la nostra intenció fer que la
Kami-CEI sigui itinerant, i permeti
mostrar als seus participants els diferents indrets de Catalunya on tenim
socis, és a dir, arreu del territori català. Espere que gaudiu de la Kamicei
Joan Paredes Torredemer
President del CEI Catalunya
PROGRAMA DIA 15 DE NOVEMBRE
Lloc: Pavelló esportiu de Martorelles
Recepció i entrega dorsals: 7.30 – 8.15
Briefing: 8.15 – 8.30
Sortida: 8.30
RECORREGUT
Dificultat: mitjana.
Distància: 18´1 kms.
Desnivell: 736 m+.
Recorregut:
Martorelles(pavelló d’esports) – Font de Can matons - Can Bernades - Font de la Mercè – Cruïlla de
Castellruf – Dolmen de Castellruf – Font de la Teula - La bassasa - Font del ferro – Turó del Galceran – Coll dels nou pins – Font del Llorer - Font
de Can Gurri - Font de Can Barbeta - Can
Barbeta – Coll Can corbera – Coll Mercader – Coll de les Licorelles - Pins d’en Rabassa – Pavelló.
Hora límit per finalitzar la caminada: les 14,30 h.
CONTROL I AVITUALLAMENTS
Sortida:Km.0 Pavello esportiu
C - 1: Km. 5,8. Castellruf: Xocolata
i coca
C – 2: Km. 8,7.Turo de glaceran: Begudes, galetes salades.
C – 3: Km. 12,3. Coll de can corbera : Begudes, fruita, fruits secs i
xuxes
Arribada: Km. 17,5.Pavello esportiu: Pa amb tomàquet i botifarra,
aperitius, aigua, vi, refresc, cervesa.
En finalitzar es sortejarà una nit d'hotel entre els participants!
MAPA
TRACK (track nou des del 5 de novembre!)
Track del recorregut llarg (18,4 km):
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11283683
Track del recorregut curt (14 km):
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11283692
PERFIL
INSCRIPCIONS
Les inscripcions es podran formalitzar fins el 11 de novembre de
2015 des de la pàgina web de la FEEC. Per accedir-hi, cal que aneu a http://
- Preu socis CEI i
veins de Martorelles Federats: 10 EUR
- Preu socis CEI i veins de Martorelles No
Federats: 13
EUR inclou la llicència temporal
- Preu no socis
federats: 13 EUR
- Preu no socis
No Federats: 16 EUR inclou la llicència temporal
El límit d'inscripcions de la caminada és de 200 caminadors.
NO S'ACCEPTARAN INSCRIPCIONS EL MATEIX DIA DE LA
CAMINADA
NORMES/REGLAMENT
· Cal passar per tots els controls de pas
i presentar a cada control la tarja
de pas.
· A l'arribada cal presentar la tarja amb les marques de tots els controls de
pas.
· Tot l’itinerari de la prova estarà senyalitzat
· El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la Marxa, si bé
el comitè organitzador de la Caminada podrà modificar el recorregut i/o els
horaris si la situació ho requereix.
· Si un participant abandona la Marxa, per l'acceptació d'aquest reglament es
compromet a fer-ho en un control de pas i a comunicar aquest abandonament a un
membre de l'organització.
· L’equip escombra sortirà a les nou del mati i
serà l’encarregat oficial de tancar els controls de pas. Qualsevol
participant que sigui avançat per l’equip escombra es considerarà que no
pot complir els horaris màxims de pas pels controls.
· Durant la caminada,
l’organització pot fotografiar i filmar els marxadors i de les imatges en
farà bon ús per als fins de la mateixa marxa. Si per algun motiu no esteu
d’acord amb aquesta opció cal comunicar-ho prèviament per escrit al correu del
CEI.
· El CEI facilitarà informació a les persones que abandonin la caminada
sobre el transport públic mes proper al control, però en cap cas
transportarà ningú a cap destí.
· El CEI vetllarà per evitar accidents, però en cap cas es farà
responsable dels danys que pugui rebre qualsevol participant.
· El CEI no es farà responsable dels objectes perduts o oblidats pels
participants.
· Qualsevol altre cas no previst en aquest reglament serà resolt pel comitè
organitzador de la Marxa
· La direcció de la caminada podrà no autoritzar la participació de les
persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es
corresponguin als mínims que la caminada requereixi. Així mateix, la direcció
podrà prendre mesures per garantir el comportament cívic i responsable al
medi natural
· La inscripció a la caminada comporta l'acceptació d'aquest reglament.
COM ARRIBAR
MÉS INFORMACIÓ
HISTORIA I LLOCS D' INTERÈS PER ON PASSA
LA CAMINADA
Masia i Font de can Matons
Se’n diu de can matons
per la masia pairal que trobem al damunt (abans Can Bonaplata). El lloc consta
de un immens plataner, d’un safareig, una bassa amb peixos vermell, i el
brollador. Allà on la vall ha perdut
la major verticalitat dels turons i comes que la separen del mar hi trobareu la
masia de Can Matons, amb un cos principal del segle XVI. El torrent de Can
Gurri, en passa-li pel davant, sembla retre’s als seus peus dibuixant un petit
meandre semicircular d'aigües escasses i encara trotadores, quan n'hi baixen.
Entre torrent i masia, la font que du el nom d'aquesta, d'aigua abundosa i
deixat aspecte, omple el safareig i rega els horts dels jubilats.
Davant la masia, els turons de Castellruf, i Sant Miquel contribueixen a
escurçar les hores del sol matiner i a fer de pantalla a la nuvolada prenyada
que ve de l’est, creant el microclima de la vall més aviat fred, humit i amb
poca pluja. A la part del darrere de la masia, la Serralada s’escola amb una
pendent més plàcida, cercant les planures ondulants del Baix Vallès, on el vell
riu nostre, el pare Besòs, en recull les aigües per portar-les al seu destí
mediterrani. Per poc que alceu els ulls topareu amb el macís montserratí, que
si sou perseverants us regalarà una de les millors postes de sol que hàgiu vist
en la vostra vida.
Com si la bellesa natural de l’indret no fos
suficient, a la dreta de Can Matons s’hi albira el poble apessebrat de Dalt amb
el campanar romànic de Santa Maria. A l'esquerra la Serra de Les Licorelles, en
acoblar-se sota la faldilla del Castell de Sant Miquel, acota l’espinada per
facilitar l’entrada per Coll Mercader al poble veí de Montornès. Per aquí
passava el camí ral que unia els pobles de La Roca, Montornès, Martorelles i
Sant Fost amb Barcelona. Un camí de més de dos mil anys que conegueren ibers i
romans.
Per acabar-ho d'arrodonir, les bodegues de Can
Matons ofereixen un entorn de vinyes que rematen un paisatge entre
bucòlic, silenciós i nostàlgic, amb una oferta de vins denominació d'origen
Alella, complement ideal d'una visita inoblidable.
FONT DE LA MERCÈ
Aquesta font es troba a
prop de can Girona, en el mateix torrent que baixa de la font d’en Gurri. Es va
inaugurar el dia de la Mare de Déu de la Mercè, i com que el terreny pertany a
l’Ajuntament de Barcelona li van posar el nom de la patrona d’aquesta ciutat.
Entre les diverses històries que corren en la veu popular derivades, en
aquest cas, de la confusió entre la invasió sarraïna del segle VIII i les
incursions dels turcs a les costes catalanes, molts segles després, hi ha la
que diu que la font fou batejada així perquè el cabdill àrab Almansor va atacar
aquesta regió cap a l’any 985 i va fer presoners força veïns de la contrada i
que aquesta verge és la patrona dels captius.
Sembla ser, també, que un grup de sarraïns
va ser destacat entre el castell de Sant Miquel i can Terrades, i la gent
anomenava l’actual torrent de can Girona torrentera dels Turcs (Sindreu, 1990:45).
Anys enrere, l’aigua d’aquesta mina era canalitzada fins a Mollet; els
tubs estaven agafats a l’antic pont que separa Martorelles de Mollet.
Poblat Iberic de Castellruf i Dolmen
Castellruf es un turo de
la serralada Litoral amb 459 metres d’alçada. Situat al terme municipal de
Santa Mª de Martorelles. Dalt del cim hi
havia hagut un Castell per allà al segle XI ( castro vociato Radolphi ) esmenat
al 1060 en el “Libri Antiquitatis” de la catedral de Barcelona, actualment
nomes en queden les runes d’algun mur barrejat amb el vell poblat iber. Aquest
nucli es veí dels altres poblats que hi han a la serralada com pot ser el que
esta sota el Castell de Sant Miquel pertanyent al municipi de Montornès.
El poblat iber de
castellruf s’estén per tot el cim de la muntanya i el vessant est abarca un
perímetre de unes 0,5Ha, delimitat per dues muralles la primera de uns 115cm.
De gruix envoltava la part superior del turo i l’altre a uns 13m. per sota i paral·lela
a la primera.
La majoria d’habitatges
o habitacions documentades, es troben adossades a la muralla superior del SO,
unes 11, també es troba un forn de tapia. A la muralla s’hi documenten cinc
obertures triangulars a la zona de ponent, es suposa que podrien ser sortides
d’aigua de les cases. Un fragment d’enfora fa suposar que l’inici del poblat
fos al final del segle VII o a principis del s. VI abans de Crist, però lo que
es segur es que el primer nivell es de la primera meitat del s. IV aC, també es
suposa que l’abandonament definitiu volta l’entorn de l’últim quart del s.III o
principis del s.II aC.
El dolmen Neolític de
Castellruf, es un Megàlit que forma una cambra quadrangular amb unes mesures
aproximades de 160 cm. De llarg per 150 cm. D’ample i d’alçada uns 60 cm, al
seu costat s’hi trobava un menhir que actualment es pot veure a la plaça de
Santa Mª de Martorelles.
FONT DE LA TEULA
Es troba al sud de Castellruf, en una petita esplanada
enmig del bosc, al capdamunt d’una torrentera. Està situada en una paret de
roca granítica natural, al vessant esquerre de la qual surt un broc metàl·lic
en forma de teula per on raja l’aigua i cau en un petit bassal rodó practicat a
la pedra.
Normalment es veu regalimar aigua per tots els racons de
la paret. Una de les fonts més maques dels voltants, potser per la seva
integració al paisatge, té una petita capella amb la imatge de la mare de Déu
de Lurdes.
LA BASSASA
Es
troba a pocs metres del corriol que porta de la Font del Ferro a la Font de la
Teula. Toll d’aigua permanent, amb presència de fauna i vegetació natural com
falgueres cues de cavall. Aquesta zona humida, antiga bassa de reg, és un punt
de recollides d’aigües d’escorrentia fins que aquestes arriben al torrent de la
Font Sunyera.
TURÓ DEL GALCERAN
Turó d’en Galceran o de
Galzeran. Aquest és el topònim que apareix tan a l’Enciclopèdia
Catalana com a la cartografia oficial. Desconeixem, en el primer cas, qui
podria ser aquest tal Galceran. En el segon cas, es tractaria de l’arbust
Ruscus acuelatus, comú als alzinars. De totes formes, apareix més vegades el
primer.
Cim de
485m. A las Serralada Litoral Catalana, entre la Tordera i el Besòs, situat a
la carena axial d’aquesta. Forma límit dels termes municipals de Sta Mª de
Martorelles, Alella, Tiana i parcialment de Sant Fost de Campsentelles.
Punt geodèsic. Mirador excepcional panoràmic des de la costa del Maresme, fins
a la Plana del Vallès i Serralada Prelitoral. Malgrat la seva situació, històricament
no s’han trobat restes de cap poblat iber, medieval o torre de vigia.
Actualment hi ha instal·lada una torre de vigilància i observació d’incendis
forestals, aprofitant que des d’aquesta cota es divisen bona part dels boscos
propers. D’altre banda, aquest cim és visible des de bona part dels termes
municipals de Sta. Mº de Martorelles, Martorelles i Sant Fost. De fet és el cim
més alt d’aquests municipis. Està inclòs dintre del Parc de la Serralada
Litoral, per tant forma part d’un PEIN, o espai natural protegit. Prop del cim,
transcórrer el GR92, una ruta pedestre que va de nord a sud travessant Europa.
FONT DEL LLORER O DE LA
TERESETA
Situada en un petit
terraplè dins l'alzinar, a uns 450 metres a ponent del coll d'en Gurri, a
escassos 125 metres per sota del camí que porta del mateix coll a Castellruf
i/o al turó de Galzeran. Font formada per un mur de pedra tallada d'on surt un
tub d'acer encastat a la pedra. Sota, arran de terra, queda un petit bassal fet
amb un test rodó de terrissa i una teula ceràmica que fa de desguàs. Normalment
no raja i quan ho fa només goteja. Al davant hi ha una alzina inclinada força
curiosa i al terraplè del damunt un llorer bord que sembla que és el que li
dóna nom.
FONT DE CAN GURRI
Es
localitza a uns 100 metres al sud de la pista que va de Can Girona al coll d'en
Gurri, a uns 400 metres al nord-oest en línia recta del coll d'en Gurri, en una
petita clariana sota un pollancre enorme. La font està construïda en un clot
excavat sobre l'esplanada, d'un metre aproximat de profunditat, fent una
construcció rectangular amb tres murs de pedra i unes escales que hi donen
accés. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada.
Poc o molt, però sempre raja. En
un mapa de la parròquia fet pel rector Joan Antoni Casassayes, el 1737, ja
s'esmenta el nom de la casa i de la font. En aquella època, la font
s'utilitzava per al consum de la casa i per més d'una vintena de carboners que
treballaven al bosc. Al frontal de la font una inscripció porta gravat l'any
1794. Al darrera de la font s'hi troba una inscripció amb fusta: "Font
d'en Gurri. Déu vos guardi de prendre mal i de fer-ne.
FONT DE CAN BARBETA
La trobem a uns 100 metres a la dreta del camí que
porta de la pista de la font de la Mercè-Can Gurri al coll de Can Corbera. La
font està desapareguda, només podem trobar-ne les restes d'un muret de pedres.
La mina sí es conserva i, condicionada a les pluges, la podem veure plena.
CEI (Club excursionista
independent de Catalunya)
C/ Casino, 27 La Floresta (
Sant Cugat del Valles)
Tel. De contacte 645234013
Email’s:
Webs:
Dificultat: mitjana.
Distància: 18´1 kms.
Desnivell: 736 m+.
Recorregut:
Martorelles(pavelló d’esports) – Font de Can matons - Can Bernades - Font de la Mercè – Cruïlla de
Castellruf – Dolmen de Castellruf – Font de la Teula - La bassasa - Font del ferro – Turó del Galceran – Coll dels nou pins – Font del Llorer - Font
de Can Gurri - Font de Can Barbeta - Can
Barbeta – Coll Can corbera – Coll Mercader – Coll de les Licorelles - Pins d’en Rabassa – Pavelló.
Hora límit per finalitzar la caminada: les 14,30 h.
Sortida:Km.0 Pavello esportiu
C - 1: Km. 5,8. Castellruf: Xocolata
i coca
C – 2: Km. 8,7.Turo de glaceran: Begudes, galetes salades.
C – 3: Km. 12,3. Coll de can corbera : Begudes, fruita, fruits secs i
xuxes
Arribada: Km. 17,5.Pavello esportiu: Pa amb tomàquet i botifarra,
aperitius, aigua, vi, refresc, cervesa.
En finalitzar es sortejarà una nit d'hotel entre els participants!
MAPA
Track del recorregut llarg (18,4 km):
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11283683
Track del recorregut curt (14 km):
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11283692
PERFIL
INSCRIPCIONS
Les inscripcions es podran formalitzar fins el 11 de novembre de
2015 des de la pàgina web de la FEEC. Per accedir-hi, cal que aneu a http://
- Preu socis CEI i veins de Martorelles Federats: 10 EUR
- Preu socis CEI i veins de Martorelles No Federats: 13 EUR inclou la llicència temporal
- Preu no socis federats: 13 EUR
- Preu no socis No Federats: 16 EUR inclou la llicència temporal
El límit d'inscripcions de la caminada és de 200 caminadors.
NORMES/REGLAMENT
· Cal passar per tots els controls de pas
i presentar a cada control la tarja
de pas.
· A l'arribada cal presentar la tarja amb les marques de tots els controls de
pas.
· Tot l’itinerari de la prova estarà senyalitzat
· El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la Marxa, si bé
el comitè organitzador de la Caminada podrà modificar el recorregut i/o els
horaris si la situació ho requereix.
· Si un participant abandona la Marxa, per l'acceptació d'aquest reglament es
compromet a fer-ho en un control de pas i a comunicar aquest abandonament a un
membre de l'organització.
· L’equip escombra sortirà a les nou del mati i
serà l’encarregat oficial de tancar els controls de pas. Qualsevol
participant que sigui avançat per l’equip escombra es considerarà que no
pot complir els horaris màxims de pas pels controls.
· Durant la caminada,
l’organització pot fotografiar i filmar els marxadors i de les imatges en
farà bon ús per als fins de la mateixa marxa. Si per algun motiu no esteu
d’acord amb aquesta opció cal comunicar-ho prèviament per escrit al correu del
CEI.
· El CEI facilitarà informació a les persones que abandonin la caminada
sobre el transport públic mes proper al control, però en cap cas
transportarà ningú a cap destí.
· El CEI vetllarà per evitar accidents, però en cap cas es farà
responsable dels danys que pugui rebre qualsevol participant.
· El CEI no es farà responsable dels objectes perduts o oblidats pels
participants.
· Qualsevol altre cas no previst en aquest reglament serà resolt pel comitè
organitzador de la Marxa
· La direcció de la caminada podrà no autoritzar la participació de les
persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es
corresponguin als mínims que la caminada requereixi. Així mateix, la direcció
podrà prendre mesures per garantir el comportament cívic i responsable al
medi natural
· La inscripció a la caminada comporta l'acceptació d'aquest reglament.
COM ARRIBAR
MÉS INFORMACIÓ
HISTORIA I LLOCS D' INTERÈS PER ON PASSA
LA CAMINADA
Masia i Font de can Matons
Se’n diu de can matons
per la masia pairal que trobem al damunt (abans Can Bonaplata). El lloc consta
de un immens plataner, d’un safareig, una bassa amb peixos vermell, i el
brollador. Allà on la vall ha perdut
la major verticalitat dels turons i comes que la separen del mar hi trobareu la
masia de Can Matons, amb un cos principal del segle XVI. El torrent de Can
Gurri, en passa-li pel davant, sembla retre’s als seus peus dibuixant un petit
meandre semicircular d'aigües escasses i encara trotadores, quan n'hi baixen.
Entre torrent i masia, la font que du el nom d'aquesta, d'aigua abundosa i
deixat aspecte, omple el safareig i rega els horts dels jubilats.
Davant la masia, els turons de Castellruf, i Sant Miquel contribueixen a escurçar les hores del sol matiner i a fer de pantalla a la nuvolada prenyada que ve de l’est, creant el microclima de la vall més aviat fred, humit i amb poca pluja. A la part del darrere de la masia, la Serralada s’escola amb una pendent més plàcida, cercant les planures ondulants del Baix Vallès, on el vell riu nostre, el pare Besòs, en recull les aigües per portar-les al seu destí mediterrani. Per poc que alceu els ulls topareu amb el macís montserratí, que si sou perseverants us regalarà una de les millors postes de sol que hàgiu vist en la vostra vida.
Com si la bellesa natural de l’indret no fos suficient, a la dreta de Can Matons s’hi albira el poble apessebrat de Dalt amb el campanar romànic de Santa Maria. A l'esquerra la Serra de Les Licorelles, en acoblar-se sota la faldilla del Castell de Sant Miquel, acota l’espinada per facilitar l’entrada per Coll Mercader al poble veí de Montornès. Per aquí passava el camí ral que unia els pobles de La Roca, Montornès, Martorelles i Sant Fost amb Barcelona. Un camí de més de dos mil anys que conegueren ibers i romans.
Per acabar-ho d'arrodonir, les bodegues de Can Matons ofereixen un entorn de vinyes que rematen un paisatge entre bucòlic, silenciós i nostàlgic, amb una oferta de vins denominació d'origen Alella, complement ideal d'una visita inoblidable.
FONT DE LA MERCÈ
Aquesta font es troba a
prop de can Girona, en el mateix torrent que baixa de la font d’en Gurri. Es va
inaugurar el dia de la Mare de Déu de la Mercè, i com que el terreny pertany a
l’Ajuntament de Barcelona li van posar el nom de la patrona d’aquesta ciutat.
Entre les diverses històries que corren en la veu popular derivades, en
aquest cas, de la confusió entre la invasió sarraïna del segle VIII i les
incursions dels turcs a les costes catalanes, molts segles després, hi ha la
que diu que la font fou batejada així perquè el cabdill àrab Almansor va atacar
aquesta regió cap a l’any 985 i va fer presoners força veïns de la contrada i
que aquesta verge és la patrona dels captius.
Sembla ser, també, que un grup de sarraïns
va ser destacat entre el castell de Sant Miquel i can Terrades, i la gent
anomenava l’actual torrent de can Girona torrentera dels Turcs (Sindreu, 1990:45).
Anys enrere, l’aigua d’aquesta mina era canalitzada fins a Mollet; els
tubs estaven agafats a l’antic pont que separa Martorelles de Mollet.
Poblat Iberic de Castellruf i Dolmen
Castellruf es un turo de
la serralada Litoral amb 459 metres d’alçada. Situat al terme municipal de
Santa Mª de Martorelles. Dalt del cim hi
havia hagut un Castell per allà al segle XI ( castro vociato Radolphi ) esmenat
al 1060 en el “Libri Antiquitatis” de la catedral de Barcelona, actualment
nomes en queden les runes d’algun mur barrejat amb el vell poblat iber. Aquest
nucli es veí dels altres poblats que hi han a la serralada com pot ser el que
esta sota el Castell de Sant Miquel pertanyent al municipi de Montornès.
El poblat iber de
castellruf s’estén per tot el cim de la muntanya i el vessant est abarca un
perímetre de unes 0,5Ha, delimitat per dues muralles la primera de uns 115cm.
De gruix envoltava la part superior del turo i l’altre a uns 13m. per sota i paral·lela
a la primera.
La majoria d’habitatges
o habitacions documentades, es troben adossades a la muralla superior del SO,
unes 11, també es troba un forn de tapia. A la muralla s’hi documenten cinc
obertures triangulars a la zona de ponent, es suposa que podrien ser sortides
d’aigua de les cases. Un fragment d’enfora fa suposar que l’inici del poblat
fos al final del segle VII o a principis del s. VI abans de Crist, però lo que
es segur es que el primer nivell es de la primera meitat del s. IV aC, també es
suposa que l’abandonament definitiu volta l’entorn de l’últim quart del s.III o
principis del s.II aC.
El dolmen Neolític de
Castellruf, es un Megàlit que forma una cambra quadrangular amb unes mesures
aproximades de 160 cm. De llarg per 150 cm. D’ample i d’alçada uns 60 cm, al
seu costat s’hi trobava un menhir que actualment es pot veure a la plaça de
Santa Mª de Martorelles.
FONT DE LA TEULA
Es troba al sud de Castellruf, en una petita esplanada
enmig del bosc, al capdamunt d’una torrentera. Està situada en una paret de
roca granítica natural, al vessant esquerre de la qual surt un broc metàl·lic
en forma de teula per on raja l’aigua i cau en un petit bassal rodó practicat a
la pedra.
Normalment es veu regalimar aigua per tots els racons de
la paret. Una de les fonts més maques dels voltants, potser per la seva
integració al paisatge, té una petita capella amb la imatge de la mare de Déu
de Lurdes.
LA BASSASA
Es
troba a pocs metres del corriol que porta de la Font del Ferro a la Font de la
Teula. Toll d’aigua permanent, amb presència de fauna i vegetació natural com
falgueres cues de cavall. Aquesta zona humida, antiga bassa de reg, és un punt
de recollides d’aigües d’escorrentia fins que aquestes arriben al torrent de la
Font Sunyera.
TURÓ DEL GALCERAN
Turó d’en Galceran o de
Galzeran. Aquest és el topònim que apareix tan a l’Enciclopèdia
Catalana com a la cartografia oficial. Desconeixem, en el primer cas, qui
podria ser aquest tal Galceran. En el segon cas, es tractaria de l’arbust
Ruscus acuelatus, comú als alzinars. De totes formes, apareix més vegades el
primer.
Cim de
485m. A las Serralada Litoral Catalana, entre la Tordera i el Besòs, situat a
la carena axial d’aquesta. Forma límit dels termes municipals de Sta Mª de
Martorelles, Alella, Tiana i parcialment de Sant Fost de Campsentelles.
Punt geodèsic. Mirador excepcional panoràmic des de la costa del Maresme, fins
a la Plana del Vallès i Serralada Prelitoral. Malgrat la seva situació, històricament
no s’han trobat restes de cap poblat iber, medieval o torre de vigia.
Actualment hi ha instal·lada una torre de vigilància i observació d’incendis
forestals, aprofitant que des d’aquesta cota es divisen bona part dels boscos
propers. D’altre banda, aquest cim és visible des de bona part dels termes
municipals de Sta. Mº de Martorelles, Martorelles i Sant Fost. De fet és el cim
més alt d’aquests municipis. Està inclòs dintre del Parc de la Serralada
Litoral, per tant forma part d’un PEIN, o espai natural protegit. Prop del cim,
transcórrer el GR92, una ruta pedestre que va de nord a sud travessant Europa.
FONT DEL LLORER O DE LA
TERESETA
Situada en un petit
terraplè dins l'alzinar, a uns 450 metres a ponent del coll d'en Gurri, a
escassos 125 metres per sota del camí que porta del mateix coll a Castellruf
i/o al turó de Galzeran. Font formada per un mur de pedra tallada d'on surt un
tub d'acer encastat a la pedra. Sota, arran de terra, queda un petit bassal fet
amb un test rodó de terrissa i una teula ceràmica que fa de desguàs. Normalment
no raja i quan ho fa només goteja. Al davant hi ha una alzina inclinada força
curiosa i al terraplè del damunt un llorer bord que sembla que és el que li
dóna nom.
FONT DE CAN GURRI
Es
localitza a uns 100 metres al sud de la pista que va de Can Girona al coll d'en
Gurri, a uns 400 metres al nord-oest en línia recta del coll d'en Gurri, en una
petita clariana sota un pollancre enorme. La font està construïda en un clot
excavat sobre l'esplanada, d'un metre aproximat de profunditat, fent una
construcció rectangular amb tres murs de pedra i unes escales que hi donen
accés. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada.
Poc o molt, però sempre raja. En
un mapa de la parròquia fet pel rector Joan Antoni Casassayes, el 1737, ja
s'esmenta el nom de la casa i de la font. En aquella època, la font
s'utilitzava per al consum de la casa i per més d'una vintena de carboners que
treballaven al bosc. Al frontal de la font una inscripció porta gravat l'any
1794. Al darrera de la font s'hi troba una inscripció amb fusta: "Font
d'en Gurri. Déu vos guardi de prendre mal i de fer-ne.
FONT DE CAN BARBETA
La trobem a uns 100 metres a la dreta del camí que
porta de la pista de la font de la Mercè-Can Gurri al coll de Can Corbera. La
font està desapareguda, només podem trobar-ne les restes d'un muret de pedres.
La mina sí es conserva i, condicionada a les pluges, la podem veure plena.
CEI (Club excursionista
independent de Catalunya)
C/ Casino, 27 La Floresta (
Sant Cugat del Valles)
Tel. De contacte 645234013
Email’s:
Webs:
